PROCÉS TERRA
Quan vam plantejar-nos criticar la Fast Fashion vam tenir molt clar que la millor manera, era fer-ho a través d'una metàfora, aquí és quan va sorgir la idea d'utilitzar un element natural/orgànic que patis un canvi. Un clar referent per aquest concepte seria el vestit de carn que va portar la Lady Gaga la gala dels MTVs del 2010, pel gran impacte que va crear i la idea que fos un vestit només vàlid durant un curt període de temps. Vam fer una llista de tots els possibles materials fins que va sortir la idea definitiva, un vestit de flors naturals que és marcissin.
L'objectiu principal del disseny era que en veure'l deixes a l'espectador impactat per l'afecte de l'abans i el després de les flors passat un temps. Pel primer disseny que van fer, volíem fer un estructura de malla de ferro de forma acampanada que s'ajustés en certa manera al cos de la model i cobrir tota la superfície de flors naturals, ja que la forma de la malla ens permetia entrellaçar les flors a aquesta sense necessitat de cosir-les o enganxar-les. A més, l'estructura s'aguantaria amb uns tirants de filferro.
Per a marcar l'abans i el després del vestit, les mateixes flors, al ser naturals, es podririen i així aconseguíem una transformació per impactar més. D'aquesta manera, construiríem la nostra metàfora, les flors es deteriorarien com ho fan les modes de curta durada promogudes pel sistema del Fast Fashion i aquesta peça només podria ser portada durant un període curt de temps per posteriorment ser llençada. S'estima que en el món occidental major part de la població, es posa 7 i 10 vegades de mitja una peça abans de llençar-la o acumular-la.
Després de mirar materials i ja tenir-los tots molt clars, ens vam donar que li estàvem donant al disseny massa forma de roba, és a dir, semblava un vestit. La nostra intenció era que fossin més abstractes i poc comuns, més enfocats a una peça que s'emmotlla al cos de la persona sense buscar una forma típica d'indumentària. És per això que vam aparcar aquest disseny i ens vam posar a rumiar altres possibilitats de fer aquesta metàfora tenint sempre present que no estaven fent roba portable sinó tot el contrari, peces que fossin incomodes de portar i transmetessin aquesta incomoditat als espectadors.
Posteriorment al reqüestionament del disseny vam optar per voler presentar un camí d'aquestes flors i fulles que d'alguna manera envaïssin els cos de la model. Aquest riu de flors naturals aniria dels genolls, passant per tot el tors, fins al cap que s' ajuntés amb la part posterior del vestit, tornant a passar ara per l'esquena i acabant la part posterior dels genolls. Aleshores, vam decidir utilitzar el tul com a base de la peça. El tul és un teixit molt fi, transparent i en general poc flexible que normalment s'utilitza per fer el tutú de les ballarines, el bel de les núvies inclús les mosquiteres. En el nou disseny, el tul negre cobria tot el cos de la model com si fos la pell, incloent el cap, amb una cremallera a la part posterior. Vam triar el tul, ja que ens permetia tenir una base on podríem cosir amb facilitat les flors i al mateix temps deixes veure la pell i faccions de la model a sota, per a poder fer aquesta il·lusió de segona pell. Una segona pell que ens permetia simular que les flors inundaven el cos però així sense donar protagonisme a la forma de la peça, sinó servint simplement de forma uniforme sobre la model. A més, aquest seria negre per ressaltar el color de les flors.
Primer vam plantejar-nos el gran repte de la peça, la manera d'unir les flors al tul. És per això que vam començar fent una prova cosint i d'enganxat amb silicona diferents tipus de flors i fulles sobre una mostra de tul. Amb aquesta experimentació ens vam adonar que la millor opció era cosir-les, ja que quedava més net que amb la silicona, aquesta ens donava un aspecte poc polit i cuidat. Després d'això, vam anar a prendre mides a la model i vam utilitzar peces de roba de la mateixa model per utilitzar com a patró. A continuació, vam procedir a cosir totes les peces per acabar-ne tenint una de sola amb màquina de cosir i amb algunes ajudes externes, ja que no teníem cap mena d'experiència cosint a màquina. A més, la base està feta de tres capes de tul, ja que així no transparentava tant i s'apreciava millor el negre, i no quedava una peça tan fina, donant-li una certa consistència. La idea principal era fer les cames separades, com si fos un pantaló però mentre cosíem ens va agradar la idea que tingués les cames juntes, que una faldilla perquè el camí de flors embolicaria millor la model. També vam haver de separar la part inferior de la part superior de la peça, ja que la baixa flexibilitat del material no deixava passar tot el cos de la model amb només la cremallera fins a mitja esquena. Finalment, per a fer tota aquesta base ens vam estar tot un cap de setmana més dos dies solts.
Respecte al col·locament del camí natural, les fulles van haver de ser cosides el dia anterior de fer les fotografies, i les flors el mateix dia perquè estiguessin fresques. Per poder cobrir tot el que desitjàvem necessitàvem una gran quantitat de material i no era viable comprar totes aquestes plantes. És per això que vam decidir collir totes les fulles de jardins nostres i de familiars propers, encara que les flors sí que les van haver de comprar si volíem que fossin totalment fresques i els lluïssin suficient. D'aquestes en van escollir de tres estils diferents per poder tenir més varietat. Després d'un dia i mig cosint quasi sense descans flor per flor i fulla per fulla, vam haver de fer les fotografies abans que comences a mercitarse.
La nostra intenció amb aquesta peça és mostrar i criticar la rapida caducitat de les micro-temporades pròpies del fast fashion, per fer-ho vam fer recerca sobre aquesta manera de fer de les grans empreses de la indústria de la moda, que és i les conseqüències d'aquesta envers al món.
Dins de la indústria de la moda s'ha començat a normalitzar un estil de producció de roba basat en les micro-temporades, el fast fashion. Aquesta consisteix, en el renovament continuo dels estocs de les grans empreses de la indústria de la moda, en fer canvis constants i en el menor temps possible, d'aquesta manera els consumidors poden tenir noves tendències en les que invertir. Aquestes grans empreses tenen la capacitat de crear i interpretar més ràpidament els gustos dels seus consumidors, posant a la venda productes adaptats i més econòmics incentivant a un major consum. Tots aquests productes són dissenyats, fabricats, distribuïts i venuts amb la mateixa rapidesa amb la qual una persona pot canviar de gust.
Això ha portat a un gran impacte en la nostra societat, convertint-nos en compradors compulsius per la rapidesa en què canvien aquestes modes i la necessitat que ens han creat a seguir aquestes tendències. A més, la producció de la indústria tèxtil s'ha accelerat en els últims anys.
El fast fashion porta a fabricar prop de 62 milions de tones de roba i complements a l'any, fet que té un gran impacte social, econòmic i mediambiental, portant a la indústria de la moda a ser la segona més contaminant del món, ja que un 1 kg de cotó equival a 10.000 L d'aigua, que equival a tota l'aigua que consumeix un nen en deu anys, a més cremar un quilo d'aquesta roba suposa generar 1,36 quilos de diòxid de carboni per megawatt hora. També utilitza energies no renovables i contamina les aigües amb substàncies químiques.
Analitzant aquest model empresarial, trobem nombrosos problemes com la degradació del medi ambient, a més de problemes socials com els salaris baixos, la desigualtat de gènere, la manca de diversitat o l’incentiu al consum excessiu de la societat.
Referents:
