PROCÉS FOC
En aquesta peça volem reivindicar l'existència del canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures al respecte. Per fer aquesta ens hem centrat en els incendis, ja que són els efectes més visuals i impactants d'aquest. En un inici, volíem fer que aquest vestit tingues forma d'armadura, representant així le bases del nostre planeta. Aquesta aniria recoberta de paper, simulant la flora i fauna sobre aquestes bases. El canvi que patiria seria cremar aquest paper representant els incendis, deixant al descobert les bases del planeta.
Aquesta armadura estaria composta per un top fet de malla de ferro unint amb coure la part del pit amb l'esquena, aguantat per uns tirants de filferro adornats amb unes espatlleres del mateix material. Aquestes espatlleres estarien forrades de tires paper d'embalar marró. Li seguiria una faldilla igual que el top, feta de malla de ferro i unida amb coure, però aquesta, igual que les espatlleres, coberta de paper. A més, teníem la intenció de cobrir la part inferior dels braços també amb malla de ferro per acabar de simular l'armadura.
Igual que en tots els altres dissenys, vam adonar-nos que estàvem fent quelcom massa comú, ja que simplement eren peces de roba però fetes amb materials poc comuns. Així que, un cop mes, li vam donar la volta al disseny. Abans de definir una forma, vam fer proves cremant diferents materials per saber quan ens podrien funcionar millor, entre ells hi trobem el suro, el paper de seda, el cartó, fusta, una bossa de paper, fulles i branquetes, goma eva, corda i paper blanc. Després d'experimentar amb els materials, vam decidir que el nostre vestit seria de fusta i fulles seques, ja que ens agradava molt com cremaven, ja que donaven l'efecte que volíem. A partir aquests dos materials va sorgir la idea de fer una foguera. Amb aquesta forma doncs, volíem introduir a la model dins aquesta, i simular que ella mateixa s'estava cremant. Així doncs, podíem introduir el fet que amb les nostres accions aquests incendis destrueixen els elements vitals per la nostra pròpia existència, les plantes i els arbres en la seva majoria, els quals són els encarregats de subministrar-nos el O2 necessari per viure. Per tant, destruir la nostra natura ens autodestruïm com a espècie, ens cremem a nosaltres mateixos, com bé volem representar amb la foguera. Per altra banda, el disseny que vam elaborar tenia la intenció d'estar dividida en dues parts, una portada per la model, i una altra com a escultura que ja es troba en l'escenari i que les dues parts es completen mútuament.
Aquest vestit té dos materials molt clars, la fusta i les fulles seques, el primer volíem que fossin branquillons i troncs, però perquè aquests s'aguantessin i els pogués portar la model, necessitaven una base. És per això que vam anar al mercat a recollir caixes de fusta de fruita per a reutilitzar la seva fusta com a base. Per començar amb aquesta estructura, vam desmuntar les caixes una per una per quedar-nos amb la base per a poder crear amb aquestes l'estructura que portaria la model, unint diferents parts de les caixes entre si per crear la forma desitjada. Després, vam obrir per la meitat, com si d'una barra de pa es tractés, branques més gruixudes per tenir una part plana i així s'enganxessin millor a la base, i posteriorment recobert amb petits branquillons enganxats per sobre.
Tot aquest procés ens va portar al voltant de dues setmanes, ja que crear la base, tallar branques i sobreposar les capes, va suposar un treball laboriós. Quan ja vam tenir les parts de davant i darrere completades, les vam unir amb uns fils marrons perquè no desentonessin amb la textura i colors de les branques. A més de l'estructura preparada per ser portada per la model, vam seguir el mateix procediment per crear una extensió de l'escultura, que pujaria per un dels cantons de la model.
L'estructura en què la model si afegeix la vam fer el mateix dia de les fotos, prèviament havíem decidit la forma que tindria, així que el dia de les fotos vam muntar la base amb les restes de les caixes de fruita i la vam envoltar de troncs per donar la sensació de foguera. Després vam afegir l'extensió i vam posar més branquillons, i per donar-li el toc final, vam afegir les fulles seques.
El maquillatge i pentinats també és una part dels nostres dissenys, per acabar d'encaixar cada model al seu rol. En aquest disseny, hem volgut donar una estètica de guerrera a la model, per mostrar la idea de la lluita contra el canvi climàtic. És per això que ens hem inspirat en el maquillatge del personatge de Lexa de la sèrie estatunidenca "The 100". A més, li vam recollir el cabell en quatre trenes arrelades, ja que amb el seu cabell castany , ens donava l'aparença de branques i per tant una continuïtat al vestit. A més, el fet que la model porta algunes rastes, creava efectes de branques que desitjàvem.
Des de fa anys científics i especialistes ens estan avisant de les conseqüències de les accions de l'ésser humà cap al planeta. Arran d'això la nostra especie ha creat el canvi climàtic, una variació en la composició de l'atmosfera de la Terra que comporta greus conseqüències sobre aquesta. La causa principal d'aquest canvi és l'efecte hivernacle, aquest en si no és dolent, ja que regula la temperatura del nostre planeta mantenint i rebutjant els rajos infrarojos per mantenir el planeta a una temperatura de 15 graus C. El problema s'esdevé quan canvia la composició dels gasos de l'efecte hivernacle causat per agents externs com som els humans. Aquesta irregularitat en els components provoca un mal funcionament de l'efecte hivernacle augmentant així la temperatura mitjana del planeta. La crema del petroli, el carbó i el gas natural és el causant principal del CO₂ a l'atmosfera, això es porta produint des de finals del sXVII fins a l'actualitat, augmentant així la temperatura mitjana del planeta de manera exponencial.
Aquest escalfament global produeix canvis negatius en el comportament del planeta: Augment del nivell del mar per la fosa del glaç, desaparició de les glaceres, de les zones de conreu properes a les costes, escassetat d'aliments, canvis en el règim de precipitacions, sequeres i zones desèrtiques, per tant augment de probabilitats dels incendis...
Amb les conductes consumistes de la societat, l'únic que fem és augmentar la productivitat, i per tant les emissions d'aquelles grans indústries que tant contribueixen al canvi climàtic. És per això que la responsabilitat doncs recau en les accions que individualment tot decidim realitzar, donar peu a indústries com aquestes acabes dins el monopoli del capitalisme, dominat per les seves idees de l'acumulació de béns com a símbol d'estabilitat i per tant felicitat.
Referents:
