En aquest audiovisual, hem agafat com a fil conductor un video de la model intentant respirar dins el plàstic, però que cada vegada es comprimeix i asfixia més. Utilitzem el recurs de seqüències curtes a manera de flaixos entre el video conductor per enviar el missatge de com se li està comprimint absolutament tot el cos, veient plans més detallats i els efectes del plàstic. A més, com en la peça de l’aigua, apareix el audio d’una cançó/poema. Aquest és el de És una niña de Mabel Flores. Tota la composició te una forta connotació feminista, amb la voluntat de mostrar totes les pressions i estereotips que pateixen les dones, i al final un missatge d’esgotament en vers a aquestes idees i una intenció de empoderament. El segment en concret que hem escollit, parla sobre les joguines imposades als rols femenins, a través d’una enumeració que permet transmetre l’angoixa que buscavem. A més, parla sobre el canvi de nenes a adolescents cap a una imatge sexualitzada d’aquestes, acabant de reafirmar la idea que abans jugàvem amb nines i ara volen que siguem aquestes. Finalment, hi hem deixat amb menys intensitat, el so creat amb l’aspiradora al envasar al buit, per acabar de crear aquesta atmosfera d’angoixa.