PROCÉS CREATIU
Quan ens vam plantejar aquest projecte, teníem molt clara una cosa, la nostra manera de vestir és la manera més ràpida i instantània de mostrar com som i com pensem. D'aquest pensament, va sorgir el tema de poder crear roba que és qüestioni diferents aspectes de la societat, i que d'alguna manera mostri unes idees i valors. El nostre gran referent en aquell moment era Partisano, i pensàvem que només podríem expressar aquests pensaments a través de samarretes i dessuadores estampades amb missatges i il·lustracions.
Per a poder iniciar-nos en la feina, vam decidir escollir una sèrie d'ideologies i lluites socials del nostre interès que poguéssim incorporar en un futur en les nostres peces. Vam realitzar una llista de possibles temàtiques a investigar: el feminisme, el racisme, l'homofòbia, l'anarquisme, el comunisme, l'antifeixisme, l'independentisme, els presos polítics, l'ecologisme, el canvi climàtic, l'arriada de refugiats, el moviment okupa i alguns casos polèmics com el cas d'altsasu i la llei mordassa, a més de l'odi a la policia i l'antitauromàquia. De tots aquests vam acabar escollint algunes de les ideologies que consideràvem més importants en el seu moment per al nostre projecte i també les que necessitessin més recerca per poder entendre-les millor, el comunisme, l'anarquisme, l'ecologisme i el feminisme. De cada un d'aquest, excepte del canvi climàtic, vam escollir diferents llibres de la biblioteca per poder fer recerca i tenir un bon coneixement de cada una d'aquestes ideologies. D'aquesta manera, els pensaments mencionats serien els eixos principals a reivindicar, i les altres ideologies i lluites enfocades més com a secundàries.
Després de començar a investigar i tenir les nostres primeres reunions amb la tutora, vam estar reflexionant sobre el fet de que poder limitar-nos a imitar les marques ja existents no aportaríem res de nou. A més, l'estil de serigrafia i estampació era massa literal i NO trencàvem les regles de la societat si acabàvem fent un producte per al consum, que era just contra una de les coses que volíem lluitar, el sistema capitalista.
Per altra banda, vam arribar a la conclusió que tal com nosaltres expressem les nostres ideologies a través de la vestimenta, existeixen diferents tribus urbanes a les quals se'ls hi associen diferents maneres de pensar només per la seva estètica. D'aquesta manera, creant uns estereotips per una societat que associa aparences amb ideologies. Aleshores, vam passar a fer un llistat de les diferents tribus urbanes, l'estil musical associat, l'estètica de cada una d'aquestes i algunes de les seves ideologies relacionades. Tribus urbanes: hippies, emo, rock, hard core, punk, goth, hipster, rastafari, skinhead i hip hop.
Després de tota la recerca inicial realitzada, vam veure com mateixes ideologies es mostren en diferents tribus urbanes que poder estèticament no s'assemblen en res, i d'altres amb estètiques més semblants i idees ben contràries. A més de la possibilitat de diferents ideologies dins una mateixa tribu urbana com són els skinheads, on tots els subgrups mostren el mateix estil i un clar amor per la violència, però alguns s'identifiquen amb ideologies feixistes, i d'altres de socialistes.
Un cop realitzada una recerca inicial dels nostres interessos, vam passar a qüestionar-nos quines eren les nostres intencions amb la roba que creéssim. El fet d'identificar les diferents ideologies en estètiques de tribus urbanes no ens acabava de fer el pes, ja que al cap i a la fi cauríem en reproduir idees preconcebudes de cada estil. A més, el que estaríem fent és classificar a la gent, atrivuint-los unes etiquetes que nosaltres volem abolir. És per això que ho veiem com a temàtica contradictòria i delicada de treballar. Les nostres intencions en aquest projecte són més aviat trencar amb tota classe d'estereotips.
Replantejament futur del treball
Posteriorment a tot aquest procés i diverses reunions, ens vam començar a plantejar tres maneres de tirar el projecte endavant. La PRIMERA d'elles era la inicial, realitzar una sèrie de disseny per acabar estampant a roba per a comercialitzar. Aquesta va ser també la primera a ser descartada per a por en caure a repetir marques ja existents i no aportar res de nou, a més de la poca força reivindicativa que hi veiem.
La SEGONA possibilitat era la creació de roba també per a comercialitzar però que realment trenquessin amb els estereotips. La idea era que fos roba unisex, reversible i/o multifuncional. D'aquesta manera podríem haver creat una marca més enfocada a l'ecologisme en tenir la possibilitat de treballar amb materials més sostenibles i el fet que una única peça pogués tenir més d'una funció, fet que portaria a reduir el consum per aquesta qüestió. També ens donava la possibilitat de reballar amb indumentària reversible, jugant amb donar dos estils totalment contraris a l'interior i exterior de la peça, així podent realitzar metàfores sobre el que vols mostrar i el que no de tu, segons el costat de la roba que mostris, i l'altre es trobaria en contacte amb la pell, sent poder la part més propera a un mateix però més difícil de mostrar a vegades.
Finalment, teníem la TERCERA possibilitat, realitzar indumentària abstracta, totalment allunyada del concepte de roba, la qual fos incomoda, impactant i enfocada a la reivindicació visual i no al comerç. Tenint a l'Aloma Lafontana com a màxim referent, vam començar a descobrir una manera que no ens havíem plantejat fins aleshores de transmetre les nostres idees de manera molt impactant i efectiva, la qual no deixa indiferent a aquells qui veuen les peces. El fet que aquest estil de peces fos tan abstracte ens permetia la possibilitat de parlar de molts més temes de manera més senzilla i a la vegada efectiva, tenen un punt de performance que teatralitza les peces i les fa encara més interessants.
Serigrafia
Patronatge
.jpg)
Abstracte
A continuació, amb totes aquestes idees a la taula, ens vam estar plantejant durant molt de temps si preferíem tirar més cap a roba portable/comercialitzable però amb una perspectiva de trencar esquemes o cap a indumentària similar a escultures que pretenen emmotllar-se al cos, totalment abstracte i només enfocada a la difusió d'idees en les xarxes.
Nova direcció dels dissenys
Després de llargues llistes de pros i contres, vam arribar a la conclusió que portar el projecte a un terreny més abstracte ens acabaria beneficiant en crear unes peces més impactants i amb reivindicacions molt clares. Amb aquest podríem remoure les consciències dels espectadors a través de les imatges, i d'alguna manera poder expandir les nostres ideologies. A més, el fet de dedicar-nos a fabricar roba per al consum d'alguna manera ens podria haver perjudicat respecte a la idea anticapitalista que hi ha darrere tot el treball. Per altra banda, el terreny abstracte ens permet treballar amb materials de cap manera convencionals i segons quins, ens podrien reforçar el missatge.
Un cop ja aclarides les intencions del projecte, vam passar a plantejar-nos com poder IMPACTAR els espectadors, preguntant-nos a nosaltres aquesta qüestió. Aleshores, ens vam adornar que per arribar a la gent el que hauríem de fer era incomodar-los, els canvis sobtats, els fets inesperats, les coses que no tenen sentit o no encaixen acaben captant l'atenció. Per tant, tenint en compte que el que volíem fer era indumentària, caure en realitzar peces de roba i teixits seria molt probable que no arribessin al novell abstracte que volíem.
Més endavant, vam començar a pensar de quina manera podríem transmetre segons quins missatges en les nostres peces, i per això vam elaborar una sèrie de pluges d'idees. Per fer-ho vam triar quatre crítiques que volíem realitzar i vam decidir que crearíem una peça que tingués com a temàtica principal cada una d'aquestes, però mantenint el factor comú de l'anticapitalisme com a rerefons. Cada disseny va passar per diferents fases i etapes fins a arribar a la forma desitjada. (Ens els apartats de peces desenvolupem una a una cada una de les peces, amb el seu propi procés de creació i ideologia identificada).
En suma, per a ajudar en el disseny de les peces, a més de realitzar una entrevista a l'Aloma, vàrem fer dues reunions al taller de l'Anna Estany, exdocent del centre i que s'especialitza en el recycling, la qual ens ha servit per acabar de donar la volta als nostres dissenys i treure el màxim profit d'aquests, a més d'aconseguir tenir una línia conductora entre aquests.
Posteriorment a la creació de tots els dissenys, vam passar a la fase de la realització de les fotografies i vídeos, ja que les nostres peces no serien capaces de ser mostrades en directe, ja que es caracteritzen per ser efímeres. De cada una hem elaborat un petit audiovisual que pogués transmetre el missatge desitjat i aconseguir l'efecte impactant que portem buscant durant tot el procés.