PROCÉS AIRE
Des d'un inici, sabíem que relacionaríem aquesta peça amb una ideologia feminista. Com que no volíem caure en fer temàtiques més típiques o poder més ressonades, com seria la violència de gènere o els feminicidis. Després de fer recerca a través de dos llibres, ens va semblar interessant enfocar el missatge més cap a la part laboral i econòmica en el col·lectiu femení, mostrant la fragilitat laboral de les dones actuals de món occidental, com serien el conegut "sostre de vidre" o la bretxa salarial. Quant a la forma que li volíem donar, teníem clar que volíem que representes un uniforme, però fet d'un material fràgil, com el paper. La transformació que aquest patiria seria anar trencant a poc a poc aquest uniforme per mostrar encara més aquesta fragilitat de la dona en el món laboral. Per acabar de fer arribar el missatge, volíem fer una comparació amb la posició l'home en el món laboral, així que quan féssim les fotos el model home, portaria el mateix uniforme, però aquest seria l'original de tela. Aleshores, podíem veure la comparació visual de la fragilitat del de paper de la dona en vers al de tela de l'home.
Comparant aquesta peça amb les anteriors, la vam notar molt pobre i poc impactant, així que va estar molt de temps la proposta aparcada, fins i tot, ens vam arribar a plantejar només fer tres peces per la dificultat de reconduir el disseny. Tot això va canviar en el moment en què vam decidir utilitzar els elements de la natura, fent necessària la incorporació d'una quarta peça. Aleshores, vam repescar les idees d'aquest disseny i hi vam incorporar el concepte de l'aire
L'aire és vent, és fred i calent, té moviment i en conseqüència d'això té velocitat i provoca destrucció, és explosiu, és respiració i asfixia. En aquest últim concepte hem lligat el feminisme relacionant en com l'estat patriarcal, a més dels estereotips i les idees de la dona ideal, ens asfixia, amb el qual ens volen oprimir, deixant-nos sense aire. Per poder fer aquesta idea suficientment visual, vam voler utilitzar l'envasat al buit, mostrant a la dona com a producte de consum d'una societat patriarcal, i remarcant més la falta d'aire que aquesta ens produeix.
Pel que fa a la forma de la vestimenta, teníem clar que seria quelcom molt senzill, una bossa de plàstic al voltant de la model. En comparar-lo amb els altres tres dissenys, ens semblava pobre, així que, abans d'arribar al disseny final, vam escoltar un cop més el poema-cançó "Es una niña" de Mabel Flores per mirar de trobar alguna paraula clau que ens ajudes a fer més elaborada la peça.
Després de fer una llarga llista de conceptes claus se'ns va acudir lligar directament la peça amb el poema, ja que aquest te un abans i un després molt mercat, trobem una part inicial de la infantesa de la dona on ens explica la nena que va de rosa, que li imposen la dansa, el maquillatge, les nines i li exigeixen ser sensible. De sobte aquesta nena creix i la comencen a sexualitzar, i passa de jugar amb nines a ser la nina ella mateixa.
Seguint aquest canvi, ens vam imaginar a la model envasada al buit en posició fetal envoltada, primer, de coses de color rosa, joguines i maquillatge, elements propis de la infantesa d'una noia... i posteriorment altra banda, també envasada en posició fetal, envoltada de tots els objectes que ens sexualitzen.
Revisant el disseny, ens vam adonar que la transformació que pateix no queda molt clara i que no podem envasar al buit a la model incloent el cap, i la possibilitat d'envasar-la en aquesta posició amb el cap fora la bossa feia perdre el missatge. Després de molt temps de dubtes, ens vam adonar que a vegades menys és més, i poder la idea inicial era més senzilla, però era totalment efectiva per fer enviar el missatge, i amb total impacte cap als espectadors. És per això que vam tornar al nostre pla inicial d'envasar la model al buit, amb el cap a fora, però donant el missatge de sexualitzar a la dona, asfixia per la societat. Per emfatitzar aquesta sexualitat la model estarà en roba interior d'encaix, a més de maquillada seguint el rol de nina, senzill i de colors roses.
Per realitzar aquesta peça, vam buscar bosses ja dissenyades per envasar al buit, però aquestes no tenien obertura pel cap a més que no ens permetien cobrir tot el cos de la model per les seves mides reduïdes. És per això que ens va semblar més eficaç agafar una gran lona de plàstic fi, que ens permetia modificar-la amb la mida i forma que volíem, enganxant-la entre si fonent el plàstic amb la planxa i deixant la part de dalt oberta perquè entres la model. Al final la vam tancar quan la model ja i era dins, fent que l'única possibilitat que aquesta sortís fos trencant la bossa. Abans de provar-li a ella vam fer algunes proves dies abans per mirar com col·locar l'aspiradora per treure tot l'aire i si realment comprovar si aconseguíem l'efecte d'envasar la model. Vam veure que la millor opció era posar el tub de l'aspiradora per darrere el clatell, encara que s'escapés una mica l'aire, encara que vam aconseguir reduir aquest escapament enganxant al tub al cos de la model amb una mica de cinta transparent.
El feminisme vol alliberar a les dones de les imposicions de gènere, lluitant contra la societat patriarcal que atorga el poder als homes per aconseguir una igualtat fent que el sexe i gènere no determini el teu destí.
En els inicis només es contemplava a la dona com a mare i muller i el moviment va aparèixer a través de les dones que es negaven a seguir aquests rols, i a partir d'aquest van començar a sorgir diferents reclamacions. Una de les més importants en el seu moment va ser la de l'educació, ja que les dones eren les més afectades per l'alfabetització i les escoles normalitzaven els valors patriarcals.
Les dones tampoc sentien l'espai públic com a propi, ja que no tenien oportunitat de participar políticament i això es reflecteix en conflictes com la revolució francesa on reclamaven la condició de ciutadanes. També se les vetava del camp de la medicina i no se les tenia en compte en les diferents proves que es realitzaven el moment, donaven per suposat que l'anatomia femenina té exactament el mateix funcionament que la masculina, i per tant només investigaven l'anatomia masculina. A més la sexualitat femenina era un tema molt tabú i l'educació sexual era nul·la, fet que ha anat millorant amb el pas del temps, tot i això hi ha cultures on encara es practiquen mutilacions genitals femenines, fent que la dona estigui al servei del plaer masculí i mai del propi. Durant tots aquests anys de lluita el feminisme ha aconseguit molts dels objectius que es proposava i han anat canviant les prioritats del moviment per aconseguir la societat desitjada. Un dels tòpics que s'ha mantingut durant el moviment a estat la relació de la dona amb l'amor. El seu valor anava determinat per si trobava l'amor i era mare, fet totalment diferent en els homes. Això ja no és així, però seguim lluitant contra les idees d'amor romàntic que ens inculquen (heteronormativitat i monogàmia). Com podem veure el feminisme guarda una gran relació amb el col·lectiu LGTBIQ+, per tant volen combatre també contra el cis heteropatriarcat, una organització social que atorga a les persones amb el sexe que neixen i les condueix cap a l'heterosexualitat, una societat en la qual es discrimina qui no forma part d'aquest col·lectiu. Totes aquestes discriminacions que pateixen les dones a la societat també es poden veure reflectides en l'art, on clarament es veu en els museus on menys del 5% dels artistes de les seccions modernes d'art són dones. Històricament l'art i l'arquitectura a estat en mans dels homes excloent a les dones de l'educació artística, tot i això han existit dones artistes al llarg de la història, però mai s'han considerat grans artistes de la història occidental. Això també passa en el llenguatge on s'expressen les tradicions patriarcals dels parlants. El feminisme busca trobar un llenguatge neutre, comú, on s'habitin tractaments asimètrics, les individualitzacions i els tòpics sexistes. Una de les demandes del feminisme més popular en el moment és la lluita contra la violència masclista, un fet que porta existint tot aquest temps però que ara per fi ha rebut la visualització total del problema. Aquesta comporta des de les problemàtiques quotidianes com l'assetjament pels carrers, els estereotips de gènere, la divisió sexual del treball o les violències simbòliques fins a casos més greus com la violència física, violacions o els feminicidis.
Referents:
